Vent d'estiu

Pins aclaparats pel vent

La tarda és assolellada i sense núvols, però ventosa. Els aerogeneradors dels plans de Tarrés indiquen que bufa vent del sud, potser entre migjorn i garbí. En Tuell ho pot saber per l’orientació de les seves aspes, que sempre encaren el vent.

Dansen a l’uníson més de mig centenar d’aspes, girant totes cap a l’esquerra. És una dansa rítmica, com de nedadores blanques surant en l’onatge verd dels turons.

Els aerogeneradors blancs, les torres grises de la llum, les carreteres, marquen les nostres fronteres amb els temps passats; són fites en el paisatge camí del futur.

Ens hi hem anat acostumant, pensa en Tuell.

Aquests ginys no arrelen al país, que els vol estranys, però han arrelat en la nostra manera de veure el món, en la dèria de transformar-lo per sentir que el podem dominar.

Quan és al Curull de baix, a en Tuell li agrada fer una ullada a dos pins que han crescut al caire del barranc, al capdamunt d’un roquissar on el vent té via lliure. Els pins han crescut retorçats i ajaguts per la força dels vents. Però són aquí, malgrat les adversitats i les dificultats afegides. Recorda en Tuell que, fa anys, ja en va veure un altre, d’aquests pins aclaparats, al tossal de la Baltasana, i que va provar d’escriure’n alguna cosa en un relat biogràfic que va enviar a un concurs literari de Prades, on es va perdre en l’oblit.

 En el just oblit dels justos, pensa ara.

Si t'agrada escriure...

¿Com aprofitar el temps?

 L’ideal seria organitzar-se, establir un horari i complir-lo. Això ho sabem perfectament. D’altra banda, si t’obligues a escriure quan no en tens ganes el que et surt no és el millor que pots donar.

Avui, ara, em toca escriure, i a fora fa un dia preciós. Em noto el cos encarcarat i la ment endormiscada. ¿I si surto a fer un passeig amb els gossos, millor una bona caminada? Sempre hi ha excuses per no escriure, però n’hi ha que són massa bones per ignorar-les.

Si has de sortir, surt. Potser la passejada et proporcionarà alguna idea nova. I en tot cas et netejarà la ment. Tornaràs a casa amb energies renovades. Llavors pots reprendre allò que havies deixat aparcat perquè no tenies ganes de continuar.

Dit això, la veritat és que sí és possible aprofitar millor el temps. Si estableixes uns horaris és més fàcil que els puguis seguir. Si esperes que les coses s’organitzin soles et trobaràs amb un cap desordenat i amb un escriptori desendreçat.

Troba els teus moments. Divideix el dia en franges horàries per al treball i per a l’oci. No oblidis que també cal descansar.

En general, les primeres hores del matí són les millors per a les activitats creatives. Si has dormit bé i et sents prou despert, les idees sorgeixen amb més facilitat. Per això molts escriptors passen aquestes hores escrivint. La resta del dia la dediquen a altres activitats més domèstiques. La tarda i el vespre són ideals per llegir. I a la nit s’ha de dormir. Vuit hores, si pot ser. Amb menys hores la ment no es refà i amb més hores et sobrevé el cansament del descans excessiu, un enterboliment de les facultats mentals i un entumiment del cos que pots triar hores a treure’t del damunt.

Contes a la vora del micro

ACCIDENT GEOGRÀFIC

La silueta de la serra, vista de lluny, suggeria la forma d’un gegant ajagut de panxa enlaire, segons els habitants de la comarca. I així l’anomenaven.

Un bon dia, però, aquella silueta va canviar: ja no es distingia la corba del nas prominent, d’aire noble; tampoc s’endevinava la barbeta, i la lleu protuberància de la panxa havia desaparegut, igual que les puntes dels peus.

Però no hi havia hagut cap moviment de terres perceptible; cap esllavissament, cap incendi ni cap tempesta que haguessin pogut modificar el relleu de les muntanyes.

Els contorns eren diferents i ningú sabia veure-hi el gegant.

Molt estranyats, els habitants de la comarca van buscar mil explicacions, cap de satisfactòria.

Fins que un d’ells, potser el més visionari de tots, va argumentar:

—El gegant ajagut encara hi és —va dir—. Només que estava cansat i ha canviat de postura.

A partir d’aquell moment tothom va comprendre que caldria anomenar-lo el gegant ajagut de costat.

Una fita, com la que hi ha al coll de l'Abellar, també pot suggerir la figura d'un ésser fantàstic.