maiera.wordpress.com

dimarts, 24 de gener del 2017

La voluntat d'escriure

Si algú em seguia, ja deu fer temps que m'ha passat davant.
Tres mesos sense escriure. I no per falta de ganes, sinó de voluntat, que és una altra cosa. Ai, la poca voluntat d'escriure! Quin és el remei per a aquest mal?
He llegit tants manuals d'escriptura! N'hi ha de més bons, n'hi ha de més dolents. Els més bons et diuen com has d'escriure bé i estan ben escrits. Els més dolents ni tan sols estan ben escrits... Per què llegir-los, doncs?
Els llegeixo perquè en el fons no confio en mi mateix com a escriptor. Després de quaranta anys escrivint encara em considero un aprenent, un nouvingut. I veig com arriben tot de petits mestres i em donen lliçons d'escriptura que ja fa molt de temps que tinc apreses.
Ja seria hora que deixessis de banda tanta teoria i et llancessis a escriure, em dic. Escriure de debò: cada dia de cada any, fins que t'esgotis.
Sí, ja ho sé.
Només cal que hi hagi un pla, un full de ruta. La ruta s'acompleix en la rutina. S'escriu una paraula darrere l'altra. O una paraula damunt de l'altra, tot amuntegant idees. Això és ben cert. Com és cert que de vegades camines i que de vegades corres, segons convé. La qüestió és no quedar-se quiet massa estona.

Aquesta és la lliçó magistral que cap mestretites d'escriptura no podrà mai superar.

1 comentari:

  1. Deixa't de petits mestres i de mestretites, Jo, i escriu amb confiança. Tants aspirants a escriptors que no es plantegen res d'això i són il·legibles, i tu aquí callat.
    Exigim saber d'en Tuell1 Ara ja has començat.

    ResponElimina